Birolles de Regust Metàlic
Te m'enduc al formiguer.
Et cuido i t'observo,
hem grunxo per les teves tijes
i dormo entre el magenta i cian
dels teus perennes pètals,
que si fossin caducs lluïrien del groc de la llimona.
D'un cop de vent ja hi sóc:
Birolles de regust metàlic!
N'hi ha de abruptes i mates,
d'altres són llises i brillants.
Multiformes, incardinables.
Com els teus rampells, com tu [...]
Hi ha ventera, sempre en fa de vent.
I avui, ara, m'ha volat fins a tu.
Fixa't-hi!
Tanca els ulls, estic allà.
Just per on estan costits els llavis:
L'inferior i el superior.
Just en aquell punt que es dispara amunt
i s'esviaixa quan rius: Just allí!
Ho has fet! Has somrigut.
He perdut l'equilibri!
Ara tot és fosc i plàcid: Quietud.
Te m'has empassat, ho he aconseguit.
Avui dormo amb tu.
Dins teu.
posted by VideoRevolucion! at 2/02/2008 07:20:00 PM
2 Comments:
Aniria amb tu al formiguer.
Em cuidaries i m' observaries.
Deixaria que dormissis entre el magenta i el cyan del meus pètals.
Birolles de regust metàl.lic: les llepes, em llepes.
Incardinable, caótica.
He tancat els ulls, fa vent.
He somrigut, has perdut l' equilibri.
T' he empassat i tornes a dormir amb mi, dins meu...
I et respiro, et respiro , et respiro a l' esquena totes les nit...
Tengo el corazón medio atrapado en el hormiguero.
Has hecho conmigo lo mismo que con las otras cigarras, has homigueado, te has colgado de sus aros metálicos, has susurrado...
Duele.
Como le duele al Dr Jekyll un puñetazo de Mr Hide.
Dormias en le regazo mullido de mis estambres.
Te alimentaste de mi polen,
te refrescaste en las gotas de rocío que quedaban atrapadas cada mañana entre mis pétalos.
Te refugiaste en las profundidas,
hundidas,
sepultadas,
de mis raíces acuaticas,
acuosas,
húmedas,
calientes,
cada noche.
Hasta que dejaste de hacerlo.
Preferiste seguir tu camino, como una hormiga solitaria.
Como siempre.
Hasta encontrar otro loto, otra flor, otro arbol, otro arbusto...
Pero será infinitamente distinto.
No habrá en el mismo lugar, ni agua, ni humedad,
ni petalos, ni rocio,
ni profundidades,
ni estambres.
Yo sigo en el estanque,
Tú ya no lo necesitas.
Devuélvemelo.
Publicar un comentario en la entrada
<< Home