Birolles de Regust Metàlic

Te m'enduc al formiguer.
Et cuido i t'observo,
hem grunxo per les teves tijes
i dormo entre el magenta i cian
dels teus perennes pètals,
que si fossin caducs lluïrien del groc de la llimona.

D'un cop de vent ja hi sóc:
Birolles de regust metàlic!
N'hi ha de abruptes i mates,
d'altres són llises i brillants.
Multiformes, incardinables.
Com els teus rampells, com tu [...]

Hi ha ventera, sempre en fa de vent.
I avui, ara, m'ha volat fins a tu.
Fixa't-hi!
Tanca els ulls, estic allà.
Just per on estan costits els llavis:
L'inferior i el superior.
Just en aquell punt que es dispara amunt
i s'esviaixa quan rius: Just allí!

Ho has fet! Has somrigut.
He perdut l'equilibri!
Ara tot és fosc i plàcid: Quietud.
Te m'has empassat, ho he aconseguit.
Avui dormo amb tu.
Dins teu.